El permís de residència a Andorra permet a una persona viure al país, però, no canvia automàticament la residència fiscal al Principat. Tot i que una persona pot residir en diferents països, només pot tenir una residència fiscal.
La majoria dels països membres de l’OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics) fan servir certs criteris, que es resumeixen en els Convenis de Doble Imposició (CDI). Andorra també fa ús d’aquestes normes per determinar la residència fiscal legal.
Diferents punts s’apliquen per determinar una residència fiscal a Andorra. Aquí és on el CDI juga un paper imprescindible, però fins i tot sense l’ existència d’ un Conveni de Doble Imposició, en ocasions s’ apliquen els mateixos factors i criteris per determinar la residència fiscal i, per tant, l’ obligació tributària.
T’interessa: Conveni de doble imposició Espanya-Andorra, què haig de saber?
Si vols conèixer els requisits per aconseguir la residència fiscal a Andorra, no et perdis aquest article. Des de WIT, et contarem tot el que has de saber referent a això.
Requisits per aconseguir la residència fiscal a Andorra
Abans de parlar en detall dels criteris necessaris per aconseguir la residència fiscal a Andorra, hem de distingir dos conceptes que en ocasions es confonen: la residència administrativa i la residència fiscal.
La residència administrativa l’atorguen les autoritats competents en matèria d’estrangeria, mentre que la residència fiscal no s’adquireix de manera paral·, sinó que es consolida un cop complerts una sèrie de requisits establerts en la legislació vigent.
Hi ha diferents modalitats per aconseguir la residència administrativa. Les següents són les tres més consolidades:
- Residència laboral, que s’ obté a través d’ un contracte de treball. Aquest tipus de residència requereix viure a Andorra i treballar in situ.
- Residència activa: requereix el desenvolupament d’ una activitat econòmica mitjançant la constitució d’ una empresa a Andorra. En aquest cas, la presència requerida és de 183 dies repartits en un any natural i el dipòsit de 50.000 euros a l’Autoritat Financera Andorrana (AFA). Cal ser l’administrador de l’empresa, tenir més del 20% de les accions de la societat i cotitzar a la Seguretat Social Andorrana (CASS). En definitiva, aquest és el model per excel·lència per desenvolupar un negoci a Andorra.
- Residència passiva no lucrativa: requereix una inversió a Andorra de 550.000 euros (en béns immobles, en accions d’una empresa andorrana o invertint en productes financers cotitzats) i un dipòsit de 47.500 euros reemborsable a l’AFA i 9.500 euros per cada persona al seu càrrec. Només es vol viure a Andorra 90 dies a l’any. Generalment, atès que la residència passiva no contempla cap activitat econòmica, sol ser un tipus de residència per a persones jubilades i/o que volen administrar el seu patrimoni des de territori andorrà, podent així beneficiar-se parcialment o totalment dels avantatges dels impostos a Andorra.
Com hem comentat anteriorment, la residència administrativa és diametralment diferent a la residència fiscal, ja que aquesta última es consolida sobre la base de requisits no relacionats amb la normativa d’ estrangeria.
No obstant això, quins són els requisits per ser considerat resident fiscal andorrà?
Les condicions per aconseguir la residència fiscal al Principat són:
- Viure a Andorra per més de 183 dies a l’any. Una persona es considera un resident fiscal de l’ Estat en el qual té una llar permanent a la seva disposició, i hi viu més de la meitat de l’ any.
- El centre d’interès econòmic es troba a Andorra, és a dir, d’on procedeix la major part dels ingressos personals.
- La família viu al país (parella legal i fills menors). És l’anomenat centre d’interès vivencial.
Per tant, un cop complerts els criteris esmentats, és possible notificar a les autoritats fiscals competents el canvi de residència fiscal i tributar a Andorra.
Per contra, si no compleix amb algun d’ aquests requisits, la nacionalitat que tingui pot ser el factor que serveixi per determinar el lloc de l’ obligació tributària sense restriccions. Si hi ha un conveni de doble imposició, ambdues autoritats fiscals són responsables de resoldre el conflicte.
La persona interessada pot demanar un certificat de residència fiscal, tant residència activa com residència passiva en cert país, que després determinarà amb claredat l’obligació tributària a Andorra.
Per què considerar la residència fiscal a Andorra?
Andorra té molt a oferir, a més d’uns tipus impositius més baixos del normal. Moltes persones que busquen països amb baixos impostos a Europa acaben mudant-se a aquest país per la qualitat de vida.
- 0-10% Impost sobre la Renda de les Persones Físiques.
- 2-10% Impost de Societats.
- 0% Impost sobre el Patrimoni.
- 0% Impost de Successions i Donacions.
- És el país més segur d’Europa, juntament amb Islàndia i Liechtenstein.
- Andorra compta amb els millors sistemes sanitaris d’Europa.
- Està ubicat a dues hores i 50 minuts de la ciutat de Barcelona i Toulouse
- El cost de vida al Principat és similar al d’Espanya o França.
Residència fiscal a Andorra: preguntes freqüents
1. Puc convertir-me en resident fiscal sense viure a Andorra?
No, has de passar almenys 90 dies a Andorra si vols convertir-te en resident passiu. Per a altres tipus de residència, s’aconsella una estada permanent (excloent els viatges de negocis i les vacances). Ha de tenir una adreça permanent en tot moment, ja sigui una propietat llogada o comprada.
2. Puc viure entre diversos països o viatjar la major part de l’any?
Tècnicament, pot ser resident en més d’ un país si té la condició de resident legal en tots ells. No obstant, has de tenir en compte que la residència fiscal sol declarar-se només en un país en el qual s’han de declarar tots els teus ingressos mundials.
3. Quant costa ser resident fiscal a Andorra?
Andorra exigeix des del 2023 un dipòsit a l’AFA reemborsable de 50.000 euros per als residents actius que siguin accionistes o socis.
Per a la residència passiva s’ exigeix un dipòsit de 47.500 euros i 9.500 euros per cada persona al seu càrrec, i un cost de 2.500 euros pel titular i 500 euros per cada reagrupament.
Altres tipus de residència, com els permisos de treball o la reagrupació familiar, no requereixen un dipòsit.
Cal destacar que el que fa a l’ obligació tributària pot ser una qüestió molt complexa. Per tant, et recomanem que si tens algun dubte respecte a aquest tema contactes amb nosaltres.
Des de WIT estarem encantats d’ajudar-te en tot el que necessitis.
